“El més important en aquest món, no és saber on estàs, sinó cap a on vas”.

Goethe

“Recorda que no aconseguir el que vols a vegades significa un meravellós cop de sort.”

Dalai Lama

Es fa estrany oi? però si el que jo volia era aconseguir … ! i ara em sento fustrat, trist, enganyat…

I si aconseguim mirar-ho d’una altra manera, quines possibilitats tinc davant la negativa?, que he après d’aquesta experiència?, i la gran pregunta: per a què necessitava aconseguir-ho?

“Siéntete como si te estuvieses volviendo transparente, por así decirlo; como si no tuvieras la  solidez de un cuerpo material. Ahora permite que el ruido, o cualquiera que sea la causa de la reacción negativa, te atraviese. . .

Imagina que alguien te dice algo con intención de molestarte. En lugar de caer en la reacción inconsciente y en la negatividad, en lugar de atacar, ponerte a la defensiva o retirarte, deja que las palabras te atraviesen limpiamente. no ofrezcas resistencia. Es como si ya no hubiera nadie que pudiera sentirse herido. Así es como te vuelves invulnerable.”

Eckhart Tolle

“el temps té límit.

No el perdis vivint la vida d’una altra persona.”

Steve Jobs

“No és l’espècie més forts la que sobreviu, ni la més intel·ligent,

sinó la que respon millor al canvi”

Charles Darwin

El món canvia, hi cada cop ho fa més ràpid. Res és etern, l’amor, la feina, la salut, l’entorn, els amics, tu, jo…. Negar-se a canviar, és negar-se l’oportunitat de viure millor, d’avançar, de viure noves experiències, de sentir quelcom diferent.

Tenim tantes creències limitants que intenten deixar-nos aturats que sovint es fa difícil fer el primer pas. Sabries identificar quines t’estan impedint sortir de la teva zona de confort? i per a què no les abandones?

Els que em coneixeu sabeu que des de fa un any i mig em dedico a córrer per la muntanya sempre que puc. El que va començar sent una voluntat de fer esport s’ha convertit en una manera de viure. Córrer em dóna tranquil·litat, em relaxa, em permet conectar-me amb mi mateix i amb la resta del món entre moltes altres coses. Aquest any per primer cop m’he planificat la temporada de curses, amb un gran objectiu, córrer la cursa de 35 km de la ultra trail d’Andorra. Tot anava bé fins fa alguns dies. De cop el genoll, el meu vell conegut, s’ha queixat i m’ha dit prou. És un dolor diferent al que des de fa anys sento. Potser per això m’he desanimat una mica. Situació nova davant dels nassos… situació crítica? tinc el genoll fotut o tot serà un ensurt? i la planificació? les curses per preparar la trail? la trail? serà llarga l’aturada?

Davant del desànim i les preguntes insistents, acompanyades de certa tristor i de mala llet, he decidit fer dues coses. La primera anar a buscar el darrer llibre que he llegit “córrer, menjar, viure” de l’Scott Jurek un corredor llegendari dels USA. En una de les seves pàgines hi podem llegir: 

“la salut del meu cos era essencial per córrer una cursa d’ultrafons, però per córrer-la bé, el més importat era el meu cap.

El primer que vaig fer va ser permetre el dolor. Permetre’m la sensació de tristesa, d’estar malament…… Em trobava fatal, però continuava tirant endavant.

El segon pas era fer balanç. 

Tercer pas: què podia fer per millorar la situació?

El pas final era aïllar mentalment totes les emocions i els pensaments d’alarma i deseperació -per què m’ha passat això?, Em farà molt de mal?- i emmagatzemar-los en algun racó del cap on no pogués trobar-los. Una manera de fer-ho era concentrar-me en el que havia de fer en aquells moments i en els avantatges de la situació.”

La segona decisió ha estat recordar la llei d’allò inevitable:

“Tots els problemes a la vida els tenim per a fer.nos adonar d’alguna cosa important. Mai no tindreu cap problema que no pugueu solucionar. Teniu la força que cal per resoldre qualsevol problema, el qual passar per tal que a través de la seva solució us adoneu de quelcom important”

En resum, he caigut, sí. És inqüestionable! Em permeto el dolor, faig balanç, què puc fer? aparto els pensaments negatius, i finalment m’aixeco amb una experiència més, sent més fort i amb un major coneixement del meu cos.

Endavant doncs! on està el límit? No sé on és el límit, però sé on no és: AQUÍ.

Gaudeix avui. És més tard del que et penses.

(Proverbi Xinès)

Coneixes el conte zen que explica que dos monjos que eren de camí es van trobar una noia jove que els va demanar que l’ajudessin a travessar el riu?.

Els dos monjos havien fet vots de castedat, de no tocar mai una dona per no caure en la temptació del desig, però el monjo major d’edat va agafar la dona sense immutar-se i la va portar en braços de l’un a l’altre costat del riu. Un cop a l’altra riba, la va deixar a terra ferma, i la dona, agraïda, va continuar el seu camí.

El monjo més jove havia observat tota l’escena amb gran estupor, i, després de creuar el riu i seguir camí amb el seu company, al cap d’una llarga estona de cavil·lacions, finalment li va etzibar indignat a l’altre monjo: per què has portat a coll i be aquesta dona? És que t’has oblidat de que som monjos? I el monjo de més edat li va contestar: “Jo ja fa molta estona que l’he deixada enrere, però tu sembla que encara la portes en braços”.

Senzill i directe, com m’agraden les coses. Per a què ens serveixen els dogmes, els prejudicis o els credos si no podem donar un cop de mà a qui ho necessita? què som éssers humans o guardians del dogma? Quines creències t’estan limitant? Quines cadenes t’estan limitant? ….

“Si no ets feliç aquí i ara, no ho seràs enlloc”

Taisen Deshimaru

“No busquis el camí en els altres o en un lloc llunyà, el camí está sota els nostres peus.”

Budismo Zen.