La veritat, no se per on començar. Aquest matí entre crits i rialles de les nenes sahrauís que viuen a casa, he pogut llegir a internet que una sèrie de bombes havien esclatat a Londres. Malauradament, no és la primera vegada que la nostra societat viu una situació semblant. Paris, New York i Madrid també patiren atemptats similars. Tot i així el sentiment de ràbia, tristesa i estupor es duplica cada cop que veig les imatges dels atemptats. No entenc, ni entendré mai el perquè un ésser humà pot realitzar una acció tant brutal. Sembla que l’objectiu era donar un missatge als líders del G8 que avui iniciaven una trobada a Escòcia. Precisament un dels temes importants a tractar en aquesta reunió, era l’augment d’ajuts dels països més industrialitzats al continent africà.
He decidit, mentre escric aquestes paraules, escoltar el Requiem K 626 de Wolfgang Amadeus Mozart, una obra mestra que mitjançant la música expressa perfectament el dolor que com a ésser humà sento en aquest moment. Un dolor, infinitament inferior al que deuen sentir les víctimes, les seves famílies i els londinencs en general.
Entenc però que la resposta d’una societat madura ha d’ésser la d’aixecar el cap i continuar caminant. Londres ha estat un exemple a seguir per molts de nosaltres, per la seva interculturalitat i per la voluntat de seguir endavant malgrat tot. En tenim un clar exemple en els bombardejos que la capital patí durant la segona guerra mundial, entre 1940 i 1941. L’esforç dels seus habitants per seguir amb la seva vida diària, malgrat les bombes i la mort que els envoltava, ha de ser ara de nou el camí a seguir.
Crec sincerament que entre tots hem d’aconseguir trobar les arrels més profundes del terrorisme mal anomenat islàmic. La pobresa, la fam i la desesperació són un combustible massa perillós. Aprofitat per unes èlits perturbades que manipulen i dirigeixen aquests nous soldats de la mort.
És el moment d’actuar, de ser més solidaris, d’exigir més als nostres governs i de ser més globals i més interculturals que mai. No podem caure en el parany fàcil, el musulmà que tenim per veí no és un presumpte terrorista. Les nostres cultures han de treballar juntes per erradicar aquests petits grups que l’únic que volen és fer esclatar la nostra societat i les nostres vides.
Avui altre cop uns innocents ciutadans del món han estat assassinats, descansin en pau.
La Seu d’Urgell 7 de Juliol
Estic totalment d’acord amb tu.