Des de fa uns dies, la petita Handa i la seva germana gran, l’Adila, marquen en un calendari (fet per elles) els dies que passen amb nosaltres. Com els soldats de lleva que marcaven els dies que els faltaven per acabar la mili. Algú podria pensar que aquesta actitud demostra que no estan del tot bé entre nosaltres. Jo penso, més en l’enyorament de la seva mare i familia i evidentment en l’enyorament de la seva terra.
Cada dia que passa l’Adila diu més paraules en català i la petita més en castellà. Per cert m’han dit que us saludi a tots de la seva part!
