En Pep hi diu la seva

Des de fa anys, dia rere dia, centenars de persones intenten creuar les fronteres que separen la vella europa de l’encara més vell continent africà.
Fa uns pocs dies, però, la situació al territoris que l’estat espanyol ocupa (encara no entenc el perquè) al nord del continent africà s’ha agreujat. Milers d’immigrants intenten creuar la frontera. La majoria d’ells acaben malferits però molts aconsegueixen el seu somni de creuar la barrera artificial vigilada per l’exèrcit i la guàrdia civil. Els incidents es succeeixen dia rere dia i les imatges que ens arriben són realment impactants.
Des de l’altra part de la frontera, en territori marroquí, les coses però es fan d’una altra manera. Per fi, la societat espanyola i europea està veient com són realment l’exèrcit i la policia marroquina. En pocs dies han mort més de 10 immigrants per trets dels soldats de Mohamed VI. Suposo que les males costums no es perden mai, sinó que els ho preguntin als sahrauís, que fa més de trenta anys que suporten una situació igual o pitjor.
A sobre algunes decenes d’ocupants espanyols del territori africà, es manifesten amb banderes del senyor franco demanant més mà dura contra els immigrants. I ells que són? encara no s’han adonat que viuen en un territori que no els pertany?
Tot plegat em fa plantejar seriosament en quina mena de món vivim. Solament espero que l’esforç, el dolor, el patiment i l’angoixa que milers de persones pateixen dia rere dia al creuar la frontera, els serveixi per aconseguir viure el seu propi somni.