Avui tot just fa trenta anys que Hassan II del Marroc va crear la Marxa Verda sobre el Sàhara Occidental, llavors una colònia sota control de l’estat espanyol. Més de 350.000 marroquins convocats pel rei del Marroc es van concentrar a Tarfaya per entrar fins a 12 quilòmetres endins del territori del Sàhara Occidental, sense que les tropes espanyoles ho evitessin.
30 anys de patiment, 30 anys d’exili, 30 anys de lluita, mort i tristor. 30 anys d’oblit sistemàtic de la comunitat internacional i sobretot de l’Estat espanyol. Cap poble es mereix 30 anys d’agonia. El poble saharauí ha patit la repressió constant del regne del marroc. Més de 200.000 persones malviuen en els quatre grans campaments de refugiats situats al sud de Tinduf (ciutat argelina que els acull).
Són tot just les 10 del matí, a hores d’ara l’Adila i la Handa segur que juguen sobre una terra que se’ns dubte es tracta d’una de les zones més àrides del planeta. Res i quan dic res, és res, creix en aquesta part del món anomenada Hamada. Fa tres mesos que les dues reines de casa ens van deixar. Tres mesos de silenci, tres mesos d’enyorança. Per sort el proper dia 2 de desembre viatjem de nou cap als campaments de refugiats. Durant 10 dies podrem gaudir de la seva hospitalitat, de la seva companyia, dels seus jocs i també del seu te…
Una abraçada per tot el poble sahrauí i fins molt aviat.
