Avui hem presentat en societat ( o sigui als mitjans de comunicació) la Nit de Santa Llúcia. A primera hora del matí hem fet un esmozar amb els mitjans locals. Tot ha anat perfectament, cap problema. Bon humor, tranquilitat, com sempre. Ara bé, després del cafè hem agafat “lo” cotxe i cap a la capital. Barcelona està més o menys a dues hores de la Seu. Bé, a dues hores si el trajecte el fa un pirinenc. Per la majoria dels habitants de l’àrea metropolitana la Seu queda més o menys a quatre o cinc hores de viatge. Apa! exagerat, pensareu alguns de vosaltres. Doncs no amics/es meus. Avui tot dinant amb els redactors de cultura de la majoria de mitjans catalans he tingut la sensació de viure en un món diferent al seu. Sembla com si al pirineu només hi hagi pagesos, pastors i gents amb poca cultura. Ah, i habitatges de segona residència que s’ocupen una setmana a l’any, això si amb tots els luxes que els “urbanites” necessiten. Aquestes actituds hem foten bastant. Durant quatre anys he estat baixant a barna dos cops per setmana. Fins aquí cap problema, ara bé algú de barcelona pujaria dos cops per setmana a la Seu durant quatre anys sense queixar-se?. Poden estar fent cua a la ronda durant tres hores si fa falta, però no els demanis que fassin l’esforç de pujar al pirineu, bé a esquiar si, però a currar o estudiar….?
Doncs si, som pirinencs, hi?
