Dissabte 3:
Després de dinar, carn de camell, patates fregides, verdura estofada i amanida, hem fet migdiada. Quan hem desperto tinc a dos metres un infant de pocs mesos que dorm plàcidament mentre una dotzena de mosques es passejen per la seva cara sense que la seva presència sembli molestar-lo. Avui he après un parell de coses sobre aquest poble. La primera és una sensació de “clan” molt forta. Per exemple, els infants de la familia són alimentats (donar el pit) i criats per totes les dones (que ho poden fer) de la família. L’altra és la responsabilitat que tenen els infants. A casa és impossible veure una nena de 8 anys cuidar, sense problemes, un infant de pocs mesos. Podria afegir-ne una tercera: el poc valor que donen a les coses materials…
Després de sopar he sortit ha passejar una estona. Avui, però, el cel no està especialment clar. Enmig de la foscor s’observen perfectamet els perfils de les petites construccions i de les Haimes. De tant en tant en la llunyania el reflex dels fars d’algun vehicle il.luminen lleugerament la ciutat dormida. Escrivint en la foscor i gràcies a la llum d’un frontal medito sobre el futur de les nenes. Quin futur els espera?, Doncs sinceramen crec que els espera el mateix que veuré jo quan apagui el meu frontal: FOSCOR!. Res sembla que pot canviar, perquè aquest poble pugui viure d’una altra manera.
