Bé ja hem superat la primera etapa d’aquest llarg camí (més de dues setmanes) de dinars i sopars que normalment ens fan créixer, a l’ample, alguna talla de més. Molta gent menja amb cura per aquest motiu, però un servidor pot menjar amb tota la desmesura del món fins que no recuperi els tres quilos que he perdut. Quina sort! exclamareu alguns, potser si, sempre que un cop recuperat el meu pes habitual deixi de menjar com si fos l’últim dia de la meva existència. Au companys que ja queda menys…..
