Dimarts cap a les nou del matí iniciem el tercer viatge cap als campaments de refugiats saharauís de Tindouf. Demà diumenge tancarem definitivament les bosses amb totes les coses que els portem. Em fa molta il.lusió poder baixar de nou i retrobar-me amb l’Adila la Kate i la resta de la família. Finalment ens acompanyen 19 amics i amigues de la Seu en aquest viatge. Cada vegada en som més… això està bé. El Sàhara s’ha convertit en un petit refugi.
Un petit refugi en un món cada cop més ple d’estrés, d’enveja i d’incomprensió. Se perfectament que m’espera a l’altra banda de l’estret. Alegria, il.lusió, amistat, amor. Malauradament cada cop en tenim menys d’això aquí. Fa temps que rumió sobre el meu futur professional i cada cop tinc més clar que d’una manera o altra aquest està lligat al continent africà. He decidit que si aconsegueixo fer algunes fotos de qualitat aquest cop montaré una exposició.
Leila Saida amics!
