Avui he pogut comprovar com de diferents som encara a bona part de la població que viu en el mal anomenat tercer món. Avui he tornat a veure com l’enveja, l’avaricia, les ganes de protagonisme i no se quantes coses més dominen per sobre de la tolerància, la confiança, la solidaritat i el bé comú. Un servidor de vostés cada dia té més clar que vol i que no vol ser quan sigui gran (o sigui ja mateix). Tinc clar que no vull participar de l’esquizofrènia colectiva de quatre perduts que pel sol fet de tenir un xic de poder es pensen que tothom els ha d’anar al darrera. He sentit moltes vegades com alguns criticaven un bon amic. La crítica feia referència a un suposat canvi d’actitud seu. El canvi segons ells va ocòrrer quan el meu amic va aconseguir una feina important. Fa gràcia però veure com tots aquests que el criticaven tant fan el que ell no ha fet mai, és a dir, canviar la seva actitud. Tornar-se uns xulos, uns desconfiats i uns malalts d’ells mateixos. Jo per sort intento no ser així per tant els he tancat la porta. Algun dia potser explicaré algunes coses més….
