Si senyor a partir d’ara el govern de Catalunya s’anomena Tristpartit. Quina olla de grills!. Sincerament és com patètic tot el que veiem aquests dies. Maragal que vol fer fora els consellers d’ERC. Tanmateix no s’atreveix per por a un vot massiu del NO per la criminalització que s’ha fet d’ERC (com en el cas Carod). L’amic eco-piju-socialista, dit d’altra manera l’excomunista Saura, pidolant càrrecs i forçant la sortida d’ERC del govern. Els companys d’ERC forçats per la militància a fer coses que segurament tots no tenien ganes de fer. Si fem una ullada per la vella Europa veurem com en Blair s’esfonsa en el seu propi fang. França viu políticament i socialment uns moments terribles. Itàlia?, com sempre, un espectacle a lo pel.lícula dels anys 50. Tots els models, pactes i altres s’esfoncen. Per aquest motiu l’invent del Trispartit va aixecar tantes il.lusions. Semblava que era possible fer política d’una altra manera. Però, ai amics!, el temps dóna la raó a qui la té. La nostra classe política és tant dolenta com a la resta del món. Per cert m’he deixat als amics de ZIU. Potser millor no fer-ne comentaris, ells mateixos és desqualifiquen constantment.
Si voleu seguir la darrera hora del Trispartit:
