Avui tot i ser un dia feliç (2a champions) tinc una sensació agredolça. Aquest matí he rebut la trucada d’un bon amic. La seva situació professional no és massa bona. Fa dies que rumia si fer un canvi de vida és el millor per ell. Després de parlar llarga estona amb ell he pogut explicar-li que comprenc perfectament la seva situació. No és fàcil enfrontar-se amb els companys de feina. La seva empresa és tradicional per dir-ho així i alguns dels seus treballadors ja fa anys que hi són. Per ell aquest és un dels seus grans problemes. Aquest sector més tradicional el veu com una amenaça al seu “status-quo”, als seus privilegis, al seu poder i sobretot tenen por de quedar amb ridícul davant els caps. La majoria de personatges que fan mobbing són mediocres per naturalesa. El meu consell ha estat: buscat una altra feina o planta cara fins a les darreres conseqüències. Aprofitant aquesta història crec que seria interessant parlar de la maldat: Qualitat del qui és dolent moralment. Sincerament puc afirmar que estic envoltat de magnífiques persones, bons amics, bones amigues i en general bona gent. Ara bé, sempre hi ha en algun racó algú que disfressat de bona persona provoca malestar a la gent que té a la vora. A tots ells, a tu, vull dir-te sabem on estàs, sabem on t’amagues i tard o d’hora tothom sabrà qui i com ets.
Avui, però, no vull amagar-vos la meva immensa felicitat per la victoria culé, oe, oe , oe. Ja temin la segona!!!! Ai, si tots els dies fóssin com ahir.
Visca el Barça, Visca Catalunya i evidentment Visca la Llibertat!!
