Avui 12 de juny he decidit fer una petita parada i reflexionar sobre els dies passats i futurs. Es tracta, sens dubte, d’un mes important per a la vida d’un servidor. El dia 23 arriba el primer vol des del sàhara. I per tant poden arribar les nenes. Aquests dies estem també intentant finalitzar les obres de casa. Queda tant poc!!. Es tracta de fer un darrer esforç després d’haver corregut una marató sencera. En aquests moments ens trobem potser al darrer quilòmetre, però costa tant acabar-lo. Es tracta d’acabar la casa just abans de l’arribada de les nenes, i sincerament, no serà perquè no ens hi esforcem. Alhora a finals de mes un servidor té una sorpresa preparada. Sí senyor!!, un servidor mou fitxa en aquesta partida d’escacs que és la nostra vida. De fet ja veurem on ens porta aquesta jugada, però com sempre, esperem que a bon port. Això si, em sento com un estudiant de batxillerat que afronta el mes de juny amb aquell neguit dels examens finals de curs. Bé, ja en parlarem… a veure com acaba tot plegat, el que vaig a fer ara mateix és anar a la farmàcia a comprar vitamines. Doncs ja sabem que el mes de juny cansa molt!
