Després de quatre dies de nervis, cansament, alegries i penes tot plegat i sense cap dubte mereixia l’esforç. 23 nens i nenes sahrauís ja estan a la Seu, Puigcerdà, Oliana, Coll de Nargó, Pont de Bar i el Ger. Crec sense por a equivocar-me que ha estat la millor feina que he tingut en tot l’any. Veure com els nens arriben a l’escola és una sensació impressionant. Ara bé quan vaig veure l’Adila i la Handa la cosa va exclatar interiorment. Si us sóc sincer quasi s’escapa una llagrimeta, però vaig fer el cor fort, no cal montar escenetes no?
Per cert volem agraïr a tots els companys i amics que ens heu ajudat a fer realtiat aquest petit gran somni de tants i tants nens i nenes: Joan, Pere, Peter, menció especial per l’amic Carles o Carlos Raúl i de tot cor gràcies Miquel (l’excursionista), per la teva companyia, amistat, i sobretot el teu bon humor.
Com que encara em dura el cansament prefereixo deixar-vos algunes imatges i no escriure més…
Qualsevol lloc és bo per descansar
El equipo “E” d’espavilats….
Algun malgrat tot, encara té ganes de fer el ximple
Tot a punt per pujar cap a la Seu
