Avui tot llegint el periòdico de Catalunya m’he sentit alleugerit. A la pàgina 21 hi ha un petit reportatge: Dies de fílies i fòbies. Parla dels sentiments que Israel desperta en tots nosaltres. Alguns dels meus millors amics ja saben el que avui he decidit compartir amb tots vosaltres: L’admiració que sento pel poble jueu i evidentment pel seu país Israel. Tot llegint el text m’he adonat que molts dels polítics nacionalistes del meu país, també tenen els mateixos sentiments. Que bé et quedes quan t’adones que no estàs sol eh? La seva lluita incansable, la seva altíssima organtizació, la seva supervivència. Bé aquí m’aturo. Lamentablement no tot és tant bonic, i al llarg de la seva història, marcada per constants conflictes, també s’han pres moltes decisions equivocades que han comportat patiments i pèrdues terribles. Ara bé com sempre dic, per parlar del pròxim orient millor conèixer el tema a fons o tancar la boca. Per tant aquí o deixo.
Per cert en Josep Pla també va sentir-se fascinat per aquest poble: Israel, 1957
