Bon dia companys!! Dilluns, energies renovades, que més podem demanar? un millor salari, més vacances, que ens paguin la hipoteca… Au siguem realistes. Avui tot mirant el blog del Saül Gordillo (redactor en cap del diari El Punt, edició Barcelona, i col·laborador del setmanari català en anglès Catalonia Today)he trobat alguns blogs interessants i altres que no. S’acosten les eleccions i tots els polítics es preparen. La majoria han creat el seu propi blog que segurament desapareixerà després de l’1 de Novembre. Fins i tot el Dioni de la Franja (també anomenat Duran i Lleida) n’està preparant un. En Carod, l’incombustible Iceta (que en té un des de fa anys), el sonat de l’Alejo Vidal Quadras, en Joan Puigcercós, i tants i tants d’altres. Tret d’alguns, ja veterans, com l’Iceta, dubto que la resta mantinguin el blog obert finalitzades les eleccions. Molts polítics s’han apuntat al carro, però no tots són conscients del que realment és un blog. Fins i tot l’honorable president Maragall va apuntar-se a la moda. Malauradament sembla tenir-lo oblidat, doncs des del 8 de Juny no hi ha cap entrada al blog. La web ja ha fet la feina… parlar de l’Estatut des d’un mitjà nou, i ara ja no serveix. M’agradaria, però, llegir un blog com Déu mana escric pel president. Sempre l’he considerat un home estrafolari, però amb moltes coses interessants per explicar. Espero que un cop retirat escrigui en un blog tot allò que ara calla.
Entre tants i tants blogs n’he descobert un que tot i ser d’un polític, el ministre Jordi Sevilla sembla que respecta el funcionament dels blogs i la seva filosofia.
