Fa mes d’una setmana que intento parlar amb el sàhara, concretament amb Aaiun, però no hi ha manera. Al principi ens era molt més fàcil que parlar amb Smara però des de fa un parell de setmanes la cosa es quasi missió impossible.
Molts cops tinc la sensació que algú vetlla per mi. Potser la lluna? No, tranquils encara hi sóc tot, no m’estic tornant boig. Passa, però, que a vegades penses en algú i tot just en aquell moment el mòbil començar a sonar. Qui és? patam… sí senyor és ell o ella. Avui m’ha tornat a passar. Aquesta tarda he estat mirant un reportatge sobre el desert del sàhara. Ja l’havia vist però com que hi surt algunes imatges de Smara i del sàhara occidental l’he tornat a mirar. Tot just s’ha acabat he estat pensant una estona amb les nenes i patam sona el mòbil. Sí era una trucada d’Aaiun. Sentir aquella veueta, dient: hola, soy yo… m’ha fet sentir feliç.
Malauradament i després de parlar tot just un minut hem acordat que penjava i trucava jo per poder parlar més estona. La cosa, però no ha funcionat i després de dues hores encara no he aconseguit parlar-hi. De totes maneres estic convençut que la meva amiga lluna aconseguirà fer arribar les meves paraules enmig del dessert. Inshallah
Hola Pep,a mi em va passar aixó mateix no fa gaires dies. Se sentia malament i quan vaig voler trucar jo va ser impossible. Què hi farem?Espero que estiguin tots bé.Per cert si entres al toutube busca un video de realsahara titulat chicas saharawis. El so no és massa bo pero…mira’l.Una abraçada
gràcies antonia, quan tingui un moment entro al youtube i miro el video. fins aviat