Dels molts llibres que un llegeix a la vida alguns, no saps perquè, es queden gravats al nostre cervell. Ja sigui l’argument, el nom de l’autor o alguna altra cosa. Avui us parlaré d’un d’aquests llibres. Es diu “Allegro ma non troppo” i el va escriure en Carlo Cipolla.
És, sens dubte, un dels seus treballs amb més èxit. Es tracta d’un breu anàlisi econòmic, demogràfic i històric de l’estupidesa humana que va publicar l’any 1988. Al llarg de l’obra en Cipolla ens defineix les cinc lleis fonalmentals de l’estupidesa humana (fantàstic no trobeu?)
La primera llei fonalmental és: “Sempre i inevitablement cada un de nosaltres subestima el número d’individus estúpids que circulen pel món”
Bé, aquí ho deixo, demà us parlaré de la segona llei fonamental… potser que tots plegats reflexionem sobre la primera
