Suposo que ahir molts polítics d’aquest país van fer-se aquesta pregunta. És curiós veure com tot allò que durant 15 dies han repetit i tornat a repetir desapareix en dos segons quan la cagalera els apreta. Resulta que ara els de ZIU volen pactar amb el PSC. Com dius? Doncs sí ara els senyoritos pidolen als socialistes que els fassin un raconet a la política espanyola. Tot plegat força patètic. Entre tant, l’ideòleg d’aquesta fantàstica campanya dels “sobiranistes” en David Madí ja ha presentat la seva dimissió. L’Arturu, però, de moment no li accepta.
Tot plegat ho explico per reflexionar sobre el següent. Des de fa temps molts sectors de diferents partits esmolen les seves espases per si arribava aquest moment. I el moment ha arribat, els resultats són com una gran llosa que cau al cap del més desprevingut. Les lluites entre famílies (tots els partits en tenen) apareixen normalment després d’unes eleccions. Alguns ja tenen la creu feta des de fa temps i políticament tenen les hores contades. I sinó temps al temps companys!
Hola,mira Pep, vaig escoltar l’Artur i el José Blanco immediatament després de les el·leccions. L’un a Madrid i l’altre a Barcelona. També vaig escoltar en Carod.De veritat creus que ahir es van fer la pregunta? Doncs jo crec que ja tenen resposta i que aquests pacte ve de molt més enderrera. La foto d’en Mas i el ZP després de signar allò de l’Estatut volia dir quelcom. Els socialistes ja sabien que això de l’efecte Montilla no sortiria bé i crec, potser sóc mal pensada, que és precisament el que buscaven.I després de fer fora a ERC de la Generalitat, perdó de la remodelació del Govern, creure en una altra edició del TRIPARTIT em sembla una ingenuitat.O sigui que tenim sociovergencia si ara a última hora no es foten els plats pel cap, cosa que no crec.Una abraçada i paciència.