Diumenge pel matí, t’aixeques després d’un bon sopar, un bon vi i una bona companyia. Com quasi sempre he decidit llegir els diaris electrònics del dia. Sempre pots trobar-hi alguna cosa interessant entre tanta lletra. Per sort avui l’he trobat. És un fantàstic article d’en Mario Vargas Llosa -Podeu visitar la seva web oficial- -llegir-ne alguna cosa més al wikipedia-.
L’article és titula: el olor de la pobreza. És sens dubte un document dur, potser fins i tot fastigós, però l’encerta de ple. Moltes vegades no pensem en totes aquelles coses, per nosaltres quotidianes, fàcils d’aconseguir, fins i tot ridícules que en un altres contexts suposen la frontera entre la vida i la mort. Un wc, per exemple. O una aixeta que un cop accionada et permet gaudir d’aigua corrent. O tantes i tantes coses que ens despreocupen per ser-nos quotidianes però que en certa mesura són la base del nostre benestar. Penseu-hi la pròxima vegada que estireu la cadena del vàter.
Us deixo un petit fragment de l’article:
” Qué infinitamente distinta a la nuestra es la experiencia de esos miles de millones de seres humanos que nacen, viven y mueren literalmente asfixiados por su propia inmundicia, a la que no consiguen arrancar de sus vidas, pues, visible o invisible, la mugre fecal que expulsan regresa a ellos como una maldición divina, en la comida que comen, el agua en que se lavan y hasta en el aire que respiran, enfermándolos y manteniéndolos en la mera subsistencia, sin posibilidades de salir del confinamiento en que malviven”
