Avui el primer ministre del Canadà Stephen Harper ha presentat una moció al parlament federal per la qual es reconeix que Quebec és “una nació dins la unitat del Canadà”. Per primera vegada Canadà reconeix el caràcter nacional del Quebec. És, sens dubte, una bona notícia pels habitants del Quebec i també per a tots els Canadencs. Faig però la següent reflexió: algú s’imagina que passaria si en ZP presentés al Congreso una moció més o menys igual? Recordeu el merder de l’estatut? com ens definim els catalans?:
” El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. “
Nació, nacionalitat, constitució, nació, ciutadania, parlament… uf massa paraules, massa perdre el temps, massa de tot. Ah, per cert, us recordo que aquesta definició i tot l’estatut estan recorreguts judicialment, o sigui que ja veurem si la filigrana de definició al final queda o no queda per al futur.
Tant senzilles que són les coses, tant i tant simples que les podem fer, per què sempre ens compliquem la vida? la veritat no en tinc ni idea. Estic, però, profundament cansat de la classe política d’aquest país. No m’extranyen els índex d’abstenció que tenim. Falten més joves a la política, més gent preparada i menys “listillos” o “mediocres” sense cap valor que són polítics perquè no poden ser altra cosa.
