El dia 23 de Juny de 2005 vaig iniciar un viatge virtual amb la creació d’aquest blog (des d’aquell dia ens han visitat 8.411 vegades). No us podria precisar que va fer-me decidir a iniciar-lo. Suposo que una barreja de sentiments i idees que calia canalitzar. Dissabte passat en la presentació d’un llibre de poesia (d’en Jordi Dalmau) algú va dir que escriure per ser llegit és com despullar-se davant el món. Bé, si això és cert jo vaig en pilotes des de fa un any i mig (ja notava jo que la gent em mirava estranyada…) Suposo que tot va néixer amb l’arribada de les nenes, amb la necessitat d’explicar al món aquella experiència. Volia compartir-la amb tothom i així ho faig encara. M’agrada poder compartir amb vosaltres allò que penso, allò que em molesta o allò que em preocupa. Molts amics meus em llegeixen habitualment i és curiós com a través del blog arriben a conèixer coses meves que potser mai havien imaginat. Crec, sincerament, que el fet de “despullar-me” davant vostre quasi cada dia em permet estar més a prop vostre, més a prop de les persones que m’envolten i més a prop d’altres que encara no tinc el plaer de conèixer.
Escriure és un acte molt humà. És una manera de comunicar-se, però també una manera de perpetuar-se (admeto que aquesta afirmació és un xic egoista, però és del tot certa). Tenim com a persones aquestes dues necessitats (entre moltes altres) i jo he trobat aquest mitjà per a satisfer-les.
Per cert avui tot pujant de Lleida he tingut un presentiment: Una grandiosa lluna apareixia a l’alçada del Pla de Sant Tirs, tota rodona i gegant. És sens dubte un bon senyal, caldrà esperar uns dies a veure què passa…
La mateixa lluna que tenim a l’Alt Empordà. Jo també he pensat que era un bon averany. Espero que no obris mai l’armari per treure ni una sola peça de roba. Molts petons.