Avui algú (no diré pas qui) m’ha comentat que darrerament escric poc. Potser és cert. També és cert que darrerament penjo moltes més fotos. És la meva manera d’escriure quan no tinc paraules. Mirades, imatges, colors, llum. Cada vegada m’agrada més la fotografia.
Ara que hi penso, tinc moltes ganes de dir, però potser no és convenient. Tinc moltes ganes de fotre a parir alguns, però potser millor ignorar-los. Tinc moltes ganes de canviar… i això sí companys, això sí que ho faré!! Cada dia que passa sóc més conscient d’aquest fet. Cal evolucionar, canviar, sacsejar, remoure, fotre patada a l’estufa i au vinga lligar-se la manta al cap. No és fàcil, cal ser agosarat. Algú sap què vol ser quan sigui gran? Jo encara no… tinc clar, però, què no vull ser: un mediocre (D’una qualitat mitjana, d’un escàs valor o mèrit).
Vull viure, sentir, ser feliç, caminar, córrer, lluitar, riure i plorar, vull ser humà i ara no ho puc ser. Potser demà, quan sigui lliure. Vull sentir el vent, la pluja, el sol i la lluna:
la lluna em ve a buscar
i sortim junts de casa…”
Com ho diria: JO VULL SER LLIURE…
I de Regal, unes mirades més:
Llengua
Una Llengua? la catalana
Apèndix
Llengües
Arrugat
m’arrugo, em podreixo, m’apago
Fruit
sembrar, l’esforç i la paciència,
Tranquil… tinc un bon pressentiment i segur que d’aquí pocs dies podrem celebrar bones noticies (no vull ser egoista, però espero que també en puguem celebrar de nostres)…
Potser rebràs alguna trucada, començaran a arribar els canvis i podràs fer realitat allò que tant desitges! i fins i tot, potser necessites…
De fet, d’aquí un meset ja t’arriba un gran canvi, que se sumarà a molts d’altres, ja veuràs… Augmentareu la família, amb la Lluna. Segur que les passejades que faràs amb ella també t’ajudaran.
M’agrada llegir el que escrius, però tampoc li faig cap lleig a les fotos que fas (·:
Una abraçada!