Avui plou. Els dies de pluja normalment són grisos, potser fins i tot tristos per a molts. Tinc son, mandra, enyorança.
Plou i la terra torna a fer olor de terra, els camps grocs tornen a ser verds, els rius grisos tornen a ser blaus.
Torna a ploure, escolto Enya, penso, somio, oloro l’incens que crema i es consumeix al meu costat. La cafeïna del cafè encara fa els seus efectes, la sang circula pel meu cos a tota pastilla. Tanco els ulls i deixo volar la imaginació…
…ara les veig, les tres juntes jugant amb la sorra. Sa mare com sempre em prepara un te, les nenes riuen, jo també. Sento el tacte de la sorra sota els meus peus nus, m’enlairo i les veig des del cel. Els campaments vistos des del cel, infinitat de puntets de colors, de llum, d’esperança, de somriures, …
el món no és just, estic trist, tinc enyorança, les veig i ploro…
TORNA A PLOURE…
