Avui me acollonit una mica. De fet ja fa temps que penso, parlo, comento, amb bons amics, la situació extrema que pateixen els sahrauís i com aquesta situació pot ésser aprofitada per l’integrisme religiós. Exemples en tenim a centenars, palestins, afganesos, la pobresa extrema es aprofitada per aquests grups radicals. Es nodreixen del patiment, del dolor i de la gana de milers de persones.
Sóc conscient, però, que la situació als campaments és diferent a la resta de països africans. El seu territori és molt petit (fàcil de protegir) i a més legalment forma part d’un altre país: Argelia. Cal tenir en compte, també, l’aposta clara per l’educació que ha fet el Frente Polisario, element important alhora de lluitar contra l’integrisme. Aquesta aposta ha portat centenars de sahrauís a Cuba. Allí han pogut estudiar i participar d’un món molt diferent a l’integrisme que pateixen alguns països africans. Bé, de fet, el patim tots, qualsevol religió té el seu integrisme què en qualsevol cas rebutjo i detesto.
Però, quin control té el Frente Polisario sobre els joves sahrauís del Sàhara Occidental? Pateixen agressions, humiliacions, violència, pobressa… Tot està en contra seu, penso que és fàcil caure en el món de l’integrisme. Ben finançat i amb molt de poder és un element a tenir en compte. La situació a més empitjora dia a dia:
El delegat de Frente Polisario a Catalunya afirmà en una recent conferència que existeix un intent premeditat per destruir al poble sahrauí, manifestant que ‘nosaltres no podem acceptar que Estats Units, França, Espanya ni ningú intenti destruir-nos. 30 anys són suficients. Tanta crueltat és innecessària. L’únic que aconseguirà és vessar sang a la zona’. (podeu llegir tot el text a Sàhara Horta.
Si unim a aquesta situació extrema la notícia que avui publica el País la meva por augmenta: “Al Qaeda entrena en el desierto del Sahel a ‘yihadistas’ reclutados en España”
“Los hombres del GSPC (Grupo Salafista para la Predicación y el Combate, una escisión del Grupo Islámico Armado (GIA) que tradicionalmente operaban en Argelia han encontrado aliados en las zonas más deprimidas de Mauritania, Malí, Níger y Chad, en una vasta tierra de nadie donde trapichean y roban con la ayuda de nómadas, pastores y cheijs locales a los que proporcionan dinero y vehículos todo terreno; a su vez piden protección.” Podeu llegir tota la notícia aquí
Cada cop els tenen més a prop, cada cop els tenim més a prop. Intento no ser pesimista, no em mal interpreteu. Tinc confiança en aquest poble. Me l’estimo i faig el que puc per ajudar-lo però tinc por. Tinc por a un nou conflicte armat amb el marroc. Però encara tinc més por a la manipulació del l’integrisme…
