Ahir una de les meves entrades va arribar als quinze comentaris. Un fet inusual, desconegut, que fins ara no havia passat mai. Dels quinze bona part han estat eliminats. De fet els he eliminat jo mateix evidentment. El motiu? el to, les paraules i la mala llet que desprenien. No permetré que el meu blog es converteixi en un espai tant barroer com ho pot ser el senat o el congreso de los diputados. M’agrada escriure, m’agrada criticar, m’agrada parlar, si algú té ganes de dir coses ho pot fer sense cap problema. Ara bé no permetré l’insult, la calúmnia ni la falsetat. I menys si es fan des de l’anonimat. Aquesta web és un blog, on jo hi escric i vosaltres hi podeu dir la vostra, però no és un “Foro” on tot val. He censurat els vostres comentaris, perquè simplement crec que els lectors de la meva pàgina tenen el dret de no llegir segons quines coses. Si no us sembla bé i no voleu llegir-me més cap problema. Jo no tanco les portes a ningú, jo no dic fins mai, us dic fins aviat. Jo no et dic venut, ni dictador. La llibertat d’expressió acaba on comença la meva dignitat. Ningú et priva d’escriure el teu propi blog. Jo el llegiré si me’l dones a conèixer. He deixat oberts els vostres comentaris fins que han superat els límits del que jo vull i no vull tenir en aquest blog. A mi no m’agrada eliminar comentaris fets, ara bé el nivell de les paraules escrites s’ho mereixien.
Per la part que em toca et presento les meves disculpes. Mai no hauria d’haver respost quan la cosa va derivar en atacs personals. I allò que és més greu faltant a la veritat.De vegades el temperament et juga males passades i parlo per mi.Que quedi constància però que les opinions són discutibles i pròpies i com a tal respectables. Ara l’intent de desprestigiar, no a nosaltres, sinó la feina de tot un col·lectiu que treballa de manera voluntària, transparent i desinteresada en projectes tan emblemàtics com els acolliments d’estiu, Caravanes o d’altres em sembla de poca alçada moral i ètica i més quan has compartit aquests projectes. Si hi has deixat de creure l’únic que es pot fer és un mutis discret i no dinamitar una feina molt noble com ho és la Causa del Poble Sahrauí.T’ho repeteixo, les meves disculpes per haver entrat al drap i una abraçada per a tu que faig extensiva a tota la gent solidària de la Seu i de Pirineu amb el Sàhara.
Cap problema Antònia, al final el que importa són les nenes, els nens i tot el poble sahrauí.Una forta abraçadaPep