Ahir vaig anar al cinema. Em feia mandra però vaig decidir-me perquè estava convençut: la pel.lícula s’ho valia. Definitivament no vaig equivocar-me. BABEL és un crit, un crit per la humanitat, pel sofriment, per la solitud, per les relacions humanes, per l’amor, …
Hi ha, però, alguna altra cosa que la fa especial: La música. Bona part d’ella la creat en Gustavo Santaolalla, compositor argentí del qual, la veritat, no havia escoltat res fins ara. Va ser tant el xoc que en arribar a casa vaig anar decidit cap al meu fantàstic mac a baixar-me ràpidament la banda sonora original de la peli. Tota la bona música transmet alguna cosa especial, energia, plaer, emocions, no ho sabria definir. La música d’en Gustavo Santaolalla fa sentir-me millor, més humà, proper als altres, amb energia…
