Cada dia, cada minut, cada segon és diferent a l’anterior. La nostra vida està plena de canvis. Bons, dolents, intermitjos. La majoria de les vegades ni ens fixem en el moviment que tenim a la vora. Estem tant immersos en nosaltres mateixos que els nostres sentits són incapaços de detectar tant de moviment. Som així, només reaccionem davant una catastrofe, un cataclisma o un terratrèmol (tant físic com emocional). Hi ha però evidències clares d’un canvi terrible. d’Un canvi que no podem obviar o fer desaparèixer. Està aquí i ja no hi podem fer res.
Aquests dies per diverses raons he vist o llegit diferents reportatges sobre el canvi climàtic. Les seves conseqüències són terribles, però què fem per aturar-lo? Res o quasi res. És, potser, el repte més important que la humanitat té en aquests moments davant seu. Però no sóc gens optimista. Miro al meu voltant i veig, pobresa, fam, por, si no som capaços de donar un cop de mà a milions de persones que necessiten de la nostra ajuda, voleu dir que serem capaços d’unir-nos per salvar la terra???
Si voleu podeu mirar aquest reportatge del País sobre el canvi climàtic.
