Primera setmana de feina amb els petits cantors, primer concert, primera xerrada sobre el projecte Vacances en Pau, primera crisi de govern, definitivament aquesta és la setmana dels primers.
En general, les coses han anat bé. La feina, doncs al principi una mica perdut però quan et poses al dia, ja està. Les xerrades de les colònies, com sempre. Una mica fluixes però amb famílies noves ja informades amb anterioritat. És un luxe fer la feina ben feta, la gent ja et coneix i les coses són una mica més fàcils.
Aquesta setmana, però m’ha fet pensar sobre les primeres vegades. Te’n recordes de la primera vegada… del primer petó, de la primera trucada, de la primera feina, del primer examen, i de tantes i tantes coses. Heu pensat mai en quin és el primer record que teniu? Heu fet mai un viatge intern cap endins, cap allà on els records s’esvaeixen i tot és confús? Jo malauradament tinc mala memòria. Recordo, però, fets puntuals, ruqueries i fets importants. Quan hi penso llavors començo a recordar altres fets associats. Hem fa gràcia recordar les primeres vegades de les coses. El primer viatge al sàhara… . Normalment la primera vegada d’alguna cosa va acompanyada de nervis, neguits, pors. Són fets que et marquen, per bo o bé per dolent. Són moments on estableixes lligams importants amb la gent que t’envolta en aquell moment. El nostre primer viatge al sàhara, ens va marcar per sempre. Alhora de canviar-me com a persona, va suposar el naixement d’amistats difícils d’esborrar. Compartir aquests primers moments amb diferents persones és fantàstic. La colla, els amics, els bons amics apareixen en moments així. Malgrat tot, malgrat la tecnologia, malgrat el pas del temps som encara éssers emocionals i per molts anys si us plau.
