No se si és pel viatge, massa llarg, o bé perquè em faig vell, però aquest ha estat l’aterratge més ràpid de tots. Normalment em costava tornar a la vida habitual, un tros del meu cap sempre es quedava allà enmig del dessert. La rutina habitual m’ha engolit massa ràpid 
…
De moment la cagalera del desert no m’ha maltractat i això ja és bo, però tinc ganes d’estar cinc minuts tranquil recordant detalls del viatge, potser el cap de setmana.
