El diccionari defineix decebre com: No respondre, algú o alguna cosa, a allò que hom n’esperava. No ens enganyem, la nostra vida n’està plena de decepcions. Seran més o menys importants però sempre estan per allí. Personalment no estic decepcionat, o potser sí, però aquest no és el motiu de l’escrit. La meva pregunta és: quin és el motiu últim i darrer de les nostres decepcions? Potser esperem massa del futur o d’algunes persones que ens envolten. Potser pensem massa o fins i tot idealitzem a segons quines persones que després quan es mostren tal com són ens deceben profundament. Quina és la solució doncs per no sentir-nos decepcionats? Potser la resposta està enmig del desert algerià. Potser la resposta la tenen els sahrauís. Potser si el nostre pensament no es dilueix en un futur incert i mirem tant sols allò que tenim davant les decepcions desapareixeran en part de les nostres vides. Em sembla que avui estic un xic filòsof, però també és cert que feia dies que no escrivia res amb cara i ulls. Ep amb això no estic dient que aquestes quatre línies tinguin algun sentit.
Si parlem de decepció m’agradaria comentar-vos quatre coses sobre política. De fet sobre política municipal. El proper mes de maig, com tots sabeu, es celebren les eleccions municipals a Catalunya. Des de fa temps el partit socialista de la Seu intenta, de molt males maneres, recuperar-ne l’alcaldia. La seva estratègia, del tot barruera i bel.licista, ha tingut com a eix fonamental la crítica destructiva de qualsevol acció del govern municipal actual. La seva política ha caigut tant baix que fins i tot han utilitzat atacs personals contra els regidors de govern. Papers i paperets, més grans o més petits, a color o en blanc i negre, han estat els seus mitjans per difondre les mentides sistemàtiques. Ara estan preparant un DVD, com el del Madí de CIU, en contra de la coalició de govern. Tinc ganes de veier-lo per riure una estona, ja el visualitzo 30 minuts de mala llet comprimits, que en podríem fer de coses amb els calers que els costarà!
Però que ens queda si eliminem la crítica destructiva? Poca cosa, un candidat inexpert, un xic pedant, acompanyat d’una llista que m’ha decebut enormement. Quan un vol treballar i recuperar una alcaldia proposa una llista guanyadora, emprenedora i amb capacitat suficient per governar la ciutat, em sembla que la llista del PSC no s’ha fet per recuperar l’alcaldia si no més aviat per no perdre més llençols en aquesta nova bugada.
