La campanya, les eleccions, la reflexió, els pactes no poden de cap manera allunyar-nos del món real que ens envolta. Sempre he pensat que malgrat el compromís que tinc amb el meu país hi ha coses molt més importants en aquesta vida. Perdre unes eleccions o fer un mal resultat és sens dubte un cop moral fort, però morir-se de gana, perdre els amics i familiars per una malaltia com la SIDA o veure infants formant part d’exèrcits sanguinaris són sens dubte experiències molt més doloroses.
Per això avui us convido a visitar l’exposició virtual que Metges Sense Fronteres ha penjat a la xarxa. Ens parla de Somalia. El periodista Alfonso Armada la defineix com: “Somalia equivale a una nada de arena que arde demasiado lejos de nuestros asuntos, de nuestros intereses más inmediatos”.
De tant en tant, durant aquells dies estranys, que no són tristos, ni grisos, però tampoc alegres, penso en ells. Quan malgrat tots els luxes que m’envolten i els meus mals de caps tinc un moment de lucidesa penso: què puc fer per ells? Què puc fer per Àfrica? Moltes vegades tinc ganes d’engegar-ho tot i marxar. Anar amb ells, viure amb ells, riure i plorar amb ells i donar-los un cop de mà. Són, il.lusions utòpiques. Tinc massa lligams aquí a casa, però si pogués endur-me’n uns quants (la meva dona per exemple) i no perdre el contacte amb alguns amics, amb la família, i sobretot si no tingués tanta por, potser ho faria. Al final, de la teva llarga o curta existència (això depèn) què és el més important, la riquessa que has acumulat, el prestigi que t’envolta o l’amistat i l’estima de diferents persones. Jo se’ns dubte em quedo amb la part humana, amb el contacte, amb la paraula, amb la solidaritat, amb el cop de mà, amb aquell sentiment de tristor que hom té quan perd algú estimat.
Si vosaltres també penseu així us recomano l’exposició
