Aquesta és la gran pregunta que molts ciutadans d’aquest país es fan aquests dies. Tots pendents dels pactes posteriors a les eleccions. La meva pregunta és: si després de les eleccions no s’ha decidit res, per què les fem?. Cal i ja no sé si dir-ho més alt o deixar de dir-ho un sistema més participatiu i més directe d’elecció. No ens podem permetre el luxe de perdre l’interés per la gestió dels nostres municipis, comarques i país.
Avui, em pertemo tornar a dir-hi la meva. Bé de fet ja porto dies fent-ho quasi dos anys. Avui, com sempre, de forma directa, sense embuts, dic que prefereixo un pacte Esquerra + CIU a l’ajuntament de la Seu d’Urgell. Cal acabar la feina iniciada fa quatre anys, cal fer callar molts crítics ensenyant la feina feta que donarà els seus fruits en aquests propers anys. Cal fer un esforç per entener-se mutuament i planificar conjuntament el nou govern de la ciutat. Si no és així la meva decepció serà enorme.
Sóc un home de paraula, no m’agrada parlar per parlar. Intento això sí estar segur de les coses que dic i aquesta és una aposta personal tot i la decepció que arrossego des de fa temps. Tinc moltes inquietuts polítiques i ganes de pensar i fer coses, suposo que com molts d’altres, però com ho faig? quina és la porta d’entrada? com participar d’allò que t’agrada sense patir-ne de nou les conseqüències?
Diuen que “quan escribim la nostra ment desplaça la seva part racional, deixant que les nostres emocions apareguin” doncs potser serà veritat, si pensés racionalment no voldria ni sentir parlar de política, polítics, ajuntaments etc.
Què hi farem tots som com som no?
