De tant en tant, algunes tardes com la d’avui, o quan estic davant del mar (quina curiositat) penso en el passat, en el nostre passat, en la nostra història. Sóc arqueòleg de formació (tot i els estudis superiors posteriors) i sempre m’ha interessat saber coses sobretot del món romà. Des de l’any 1995 fins el 1999 vaig gaudir com mai estudiant la carrera d’història i formant-me com arqueòleg. Durant aquells anys vaig formar-me com a professional però també com a persona. Vaig conèixer gent molt interessant i vaig excavar en jaciments únics com Empúries. Els estius i gràcies als amics del servei d’arqueologia de Lleida vaig apredre l’ofici, recordo amb nostàlgia les excavacions dels carrers Remolins i Anselm Clavé a la ciutat de Lleida. Els estius a Lleida són durs, i fa molta calor, però estava content, m’agradava el que feia i alguns amics, com no podia ser d’altra manera, em deien que no ho feia malament això d’excavar. Els temp a passat, a plogut força i jo ja no excavo. Els meus genolls i la meva esquena ho agraeixen però amb sinceritat ho trobo a faltar. És una sensació única, descobrir parts del nostre passat, intentar esbrinar com vivien i com morien els nostres ancestres. Tenir a les teves mans petits fragments de la nostra història és una sensació única. Poc abans de començar a treballar pel ministeri de cultura del govern d’Andorra, vaig estar a punt de montar un empresa d’arqueologia amb uns bons amics. Potser ara la meva vida seria molt diferent, potser no estaria escrivint aquestes línies, però això, això no ho sabré mai. Ara la meva situació és molt diferent, no puc queixar-me no seria just, però tinc una sensació que de tant en tant apareix. Tinc la sensació d’haver deixat alguna cosa important pel camí. Bé no em feu massa cas, la nostàlgia em juga males passades.
Per si algú està interessat us deixo el meu treball de doctorat (abstenir-se no adictes a la història):
La romanització de l’Alt Segre, un estudi toponímic
Bibliografia
