Realment fins que no en tens no saps que és: Jet Lag. Estic a l’aeroport de París, darrera escala de la gira dels Petits Cantors. A la vora tinc un americà, també conectat a la xarxa, que no para de badallar. Per aquí tothom està cansat, sense afeitar, amb cara de son. Sembla l’aeroport de Tindouf, però amb el luxe i comoditats europeus. Com va dir un: això s’ha acabat!! Deu dies de gira, deu dies interessants, divertits, però també cansats i llargs. He conegut gent molt interessant, he pogut viatjar per les amèriques i participat de la gira dels cantors. Tota una experiència la veritat. El viatge també m’ha ajudat a allunyar-me de la Seu, que de tant en tant també està bé. Ara tinc ganes de tornar a casa, veure la Txell, la Kate, la família i també el Bart. Per cert a partir de demà començo a preparar un viatge cap a New York, això sí en petit comité, res de 50 persones….
