Una de les coses que més procuro fixar-me dels infants sahrauís són els seus ulls. Sobretot dels infants nous, d’aquells que mai han sortit dels campaments. Normalment són grossos, negres, amb una mirada plena de força. Els sahrauís són així, amb molt de caràcter, d’altra manera no s’explica la seva resistència. Aquest any Pirineu amb el Sàhara ha gestionat l’arribada de 26 infants a les nostres comarques. D’aquests n’hi ha uns quants de petitons. Avui aquests ulls grossos han vist coses noves: Un concert de música tradicional, un correfoc, un castell de foc i també una camió d’escombrarires. M’ha fet gràcia veure la seva expressió en veure el camió. Quan l’ha vist ràpidament ha cridat a la seva nova amiga (la kate) per dir-li: has vist? què és això? És en aquests moments on un servidor s’adona de la grandesa d’aquest projecte. M’agradaria, això sí, poder ensenyar camions d’escombraries a tots els infants del món que pateixen, que tenen gana o que estan malalts de malaria o sida. Són els grans perjudicats de la mala gestió dels recursos, de la icompetència dels seus governants i no cal dir-ho de la injustícia del món occidental envers la resta d’habitants del planeta. Aquest és el meu desig d’avui, simple i potser cutre però ple de bones intencions: Què tots els infants del món puguin veure algun dia el seu camió d’escombrarires.
