Destructiu però també misteriós i atractiu (ho demostren diferents ritus pagans com per exemple la festa de Sant Joan) el foc torna a ser protagonista aquest estiu. Catalunya, de moment, se’n lliura però altres territoris com Italia, Rumania i les Illes Canàries en pateixen les conseqüències. No entenc com algú pot provocar intencionadament tanta destrucció. No hi ha excuses, res pot justificar la destrucció del bosc, del nostre entorn, de la natura.
Visc en un entorn privilegiat, envoltat de boscos. Hi passejo, hi recullo bolets, mores, algun gerd i a l’hivern fusta per escalfar-nos. Molt sovint, però, penso i si algun any ens toca a nosaltres? i si es crema el bosc? Tenim prous mitjans per lluitar-hi? tenim els boscos prou nets? fem una gestió adecuada dels nostres recursos naturals? Sé, perquè hi he estat implicat, que a la nostra comarca s’han fet estudis i iniciat programes de millora en la gestió i aprofitament dels nostres boscos. Sé, també, que l’administració es gasta molts diners en equipament per lluitar contra el foc. Però tot plegat no servirà de res si algú deixa brossa al bosc hi fa una costellada quan no toca o bé hi provoca un incendi.
El nostre entorn, el nostre paisatge, la natura és el millor regal que podem fer a les generacions futures, potser encara hi som a temps no?
Potser sí que l’administració no té prou cura dels nostres boscos però l’altre dia llegia (no em facis dir on) que algú s’havia fet milionari revenent fusta cremada.Penso que els incendis devastadors que cremen milers d’hectarèes no els provoquen costellaires inconscients sinó la ma criminal d’algú que cerca treure’n algun profit.Una abraçada per tots.