Després d’un parell de dies sense escriure avui penjo un petit article que sortirà al suplement Pirineus del diari Segre. Com sempre espero que algú el llegeixi i pensi una mica en les coses que explico.
“Pluja d’estiu
Aquest mes d’agost ens ha regalat una setmaneta de pluja impagable. Tot i que la pluja va impedir-nos realitzar alguna activitat que teníem preparada, vam improvisar-ne d’altres ràpidament. Tenir infants sahrauís a casa durant l’estiu t’ajuda a saber improvisar. Les seves ganes de fer, de veure, de jugar són infinites i també esgotadores. Pels infants sahrauís la pluja té un significant especial. Sempre recordaré aquell primer estiu, aquella nit d’agost que tot passejant vam anar a buscar un gelat (aliment preferit de la majoria d’infants sahrauís). De sobte una tempesta d’estiu ens va sorprendre i tots vam córrer per resguardar-nos. Tots? Bé, tots no, una nena va quedar-se immòbil enmig del carrer. Amb els braços oberts i mirant al cel va quedar-se paralitzada gaudint de la frescor de l’aigua que poc a poc l’anava mullant. La seva cara de felicitat va aconseguir fer-me entendre moltes coses sobre el seu poble i sobre ella. Quatre anys després l’aigua caiguda del cel té un significant diferent per la nena que tenim a casa. Sap que la pluja és bona i necessària per sobreviure al desert, però també sap que la pluja pot fer mal, molt mal. El febrer del 2006 una pluja mal caiguda va agreujar la difícil situació dels campaments de refugiats sahrauís. Les reserves d’aliments del govern de la RASD van disminuir de forma espectacular per poder fer front a la crisi humanitària creada. L’ajut internacional que any rere any disminuiex no va estar a l’alçada de la situació. En aquests moments la vida als campaments de refugiats és més dura i més penosa que quatre enrere. Avui els infants sahrauís mirent al cel quan comença una tempesta i es pregunten si aquella pluja serà bona o dolenta per a ells i pel seu poble.”
