Avui he llegit que en Lluís Maria Xininacs s’ha suïcidad. Antic sacerdot i senador va ser un activista actiu per la llibertat i pel seu país. Cansat ha decidit posar fi a la seva vida:
“En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu. “
Aquest és el darrer text escrit per Xirinacs. M’han colpit especialment aquestes darreres paraules. Demostren serenor, però també tristesa, potser fins i tot depressió i soledat. Tots estem sols, tots podem estar tristos i deprimits en algun moment, però pendre la decisió de marxar, de deixar-ho tot, de desaparèixer és sens dubte terrible. Fer-ho a més sense desesperació i raonadament és colpidor i incomprensible per tots nosaltres. Malgrat tot, penso que sempre hi ha una petita esperança, una il.lusió, un darrer objectiu per complir, algun viatge per fer, algú per conèixer, algú per estimar. Estiguis on estiguis bon viatge Lluís Maria Xirinacs
