Doncs apa ja està, setmana partida pel mig, vacances encara per a molts i per a molts d’altres ja no. Un dimecres que sembla un diumenge i demà un dijous amb cert regust a dilluns. Un dilluns, però, fantàstic. Tots podrien ser així, treballes dilluns, dimarts i patam festa altra vegada. Per què ens agrada tant fer festa? Potser som uns ganduls, o potser no estem fets per treballar.
Si aquests dies doneu una volta per la Cerdanya en podreu veure de tots colors. Gent i més gent per tot arreu. Els poblets que durant tot l’any estan quasi desèrtics ara, a l’agost, hi trobes tota Barcelona en ple. Les persones som molt estanyes, fugim de les cues de la capital per anar a fer cua a Andorra o bé a la Cerdanya. Ens agrada fer cua, Cony! fins i tot ho trobem a faltar quan no en fem. Com deia l’Astèrix, son ben folls aquests romans!! Cada vegada hi ha menys gent que pot gaudir del silenci, és més penso que fins i tot ens comença a fer por el silenci. Ahir al vespre tot passejant en Bard (el nostre golden) vaig gaudir d’un so quasi meravellós: el carrisqueig d’un grill. Feia temps que no en sentia cap, o potser feia temps que no em parava a escoltar-ne un (això també pot ser). Quants sons més ens perdem cada dia? Quantes coses deixem de banda amb el nostre corre, corre que faig tard? Jo em proposo iniciar una campanya per gaudir més dels grills. Què us sembla: Gaudim de lo Grill!! para’t i escolta’l!!
Com que fa molt de temps que no us deixo Mirades aquí en van unes quantes:
