L’estiu és així, et passes dies i dies de relax sense saber molt bé en què gastar el temps lliure i de cop el mateix dia et coincideixen dos fets importants a la mateixa hora. Ahir em va succeir això mateix. Després d’esperar amb candeletes el concert d’ahir a la nit: Carmina Burana de Carl Orff interpretada per la Capella de Sant Petersburg, Ivón Frontela i Ivet Frontela, Percussions de Barcelona amb la direcció de Josep M. Sauret (director del Festival Joan Brudieu) coincideix en el temps la visita-sopar amb dos il.lustres personatges de l’aquariofília marina (la meva primera o segona passió després o abans de la música).
En Lluís i en Juanra, propietari de Tucoral, van fer-nos una visita per gaudir de l’aquari d’en Joan i parlar de la nostra afició amb nosaltres. De fet en Juanra és un dels pioners actuals d’aquesta afició a l’estat.
Tot plegat un fart de córrer, cap aquí, cap allà, amun, avall. De fet vaig poder parlar una estoneta amb ells i assistir al concert, missió acomplerta!
El Concert va aconseguir possar-me la pell de gallina i emocionar-me profundament. El Carmina té una força espiritual bestial. Lamentablement, però, vaig poder viure en primera persona la mala educació d’uns quants senyors i senyores que tot i no tenir entrada volien gaudir de l’espectacle, això sí, sense veure’l només escoltant al hall de la sala Sant Domènec. Crits, paraules pujades de to, crítiques als organitzadors. Sincerament lamentable. Tampoc va ser molt afortunat el comportament de qui en aquell moment va haver d’enfrontar-se a la massa crítica i emprenyada. Potser li va sobrar algun que altre comentari i un xic de mala llet.
Tot plegat un divendres emocionant quan tot just falta una setmaneta llarga per la marxa dels infants sahrauís, però d’això ja en parlarem demà…
