Aquests dies, no sé perquè, sento parlar sovint de la felicitat. Tothom hi diu la seva, com no podia ser d’altra manera. Alguns diuen que la felicitat s’ha d’aconseguir a la feina, altres que no és possible ser feliç, altres que com menys esperes de tot plegat més feliç seràs. Jo no sóc filòsof, però també vull dir-hi la meva. Com tantes i tantes altres coses la felicitat és caduca, és a dir, no és eterna. No naixem feliços i després d’una vida fantàstica no ens morim encara més contents per haver estat tant feliços. Som feliços en moments puntuals de la nostra vida, en moments sobretot inesperats quan una tarda qualsevol tot passejant, xerrant, llegint o escoltant música t’adones per un instant que el teu cap està lliure de problemes. Has aconseguit sense voler-ho alliberar-te de tot el pes habitual i en aquell precís moment ets feliç i lliure.
Feliç i Lliure, dues paraules que per a mi van unides. Estem tant i tant lligats, però no per la hipoteca o per la feina, les nostres cadenes són mentals, les nostres pors, les nostres angoixes, dubtes i obsessions són la nostra pròpia presó. Quan aconseguim alliberar-nos d’aquest pes esdevenim feliços. Aquest fet pot succeir inesperadament, de forma premeditada (fent meditació) o bé quan hi ha alguna cosa que aconsegueix centrar la nostra atenció sense importar-nos tota la resta. Malauradament quan ens recuperem d’aquesta felicitat tornen immediatament les cadenes, però no ha estat bonic somiar per un moment? o sentir-nos lliures i feliços?
Tot i les meves pors, angoixes i dubtes habituals, estic content!! Avui tinc quelcom per somiar, per il.lusionar-me, per ser lliure. Ja tindrem temps de tornar a caure en la rutina de les pors, de la falsa seguretat i de les misèries humanes. Des d’aquí reclamo un somni diari per a tots, una il.lusió, un pensament positiu, tant se val quin.
A vegades, com avui, m’emprenya pensar en com ens compliquem la vida els uns als altres, o encara pitjor, en com ens compliquem la vida nosaltres mateixos. Conviure i conèixer el desert i els sahrauís m’han obert moltes portes mentals. Cada porta oberta m’alliberava d’una cadena i cada cadena treta em permet obrir una altra porta. Dessitja poc o molt tant se val, però desitja alguna cosa. Voler és poder va dir un, doncs per què no??
Avui, bé de fet, des de fa uns dies, em sento feliç, amb més energia, m’agrada pensar i preparar el futur i ara tinc més motius per fer-ho.
Bé per avui ja n’hi ha prou no?
Una recomanació quan estigueu a punt d’explotar penseu per un instant en un lloc bonic i tranquil on poder ser feliç per un moment:
