8 de setembre, diada Nacional d’Andorra. Avui és un d’aquells pocs dies de l’any on és completament impossible trobar una botiga oberta a Andorra. Sovint penso en quants turistes despistats fan cap el petit país sense saber el que trobaran, és a dir, res!! Imagina’t que t’aixeques d’hora, fas un parell d’hores de carretera tot pensat en allò que vols comprar-te i quan arribes a lloc, osti! tot està tancat, fa gràcia no? Bé, fa gràcia si no ets l’individu en qüestió.Ara hem ve al cap una altra pregunta, per què ens fan tanta gràcia les desgràcies dels altres? Desgràcia entesa no com a tragedia, tot el contrari. Algú es fot de cap al mig del carrer i a tots ens entren ganes de riure. Quina gràcia té? La veritat no en tinc ni idea, però a mi me’n fa molta. Sóc de riure fàcil tot i tenir una aparença de tipus seriós. D’altra part aquest tipus d’aparença ja hem va bé, marcar certa distància almenys d’inici no està gens malament. Bé, anem al gra, per aquells que tinguin ganes de riure, entreu a youtube busqueu “porrazos” i disfruteu que són dos dies.
De regal us n’he triat un: vídeo
