Fa pocs dies vaig llegir una notícia d’aquelles que dius “coi” aquí passa alguna cosa. Resulta que Sonatrach l’empresa estatal que controla l’explotació de gas d’Argèlia va decidir unilateralment desfer el contracte que tenia amb Gas Natural i Repsol (les dues de la Caixa). El dit contracte signat l’any 2004 estava valorat en 1.600 milions d’euros. Just acabar de llegir la notícia vaig recordar les paraules del president Buteflika dirigides cap al president Zapatero: ““España no puede permanecer indiferente a la suerte actual del pueblo saharaui, que ustedes colonizaron de 1885 a 1975″. També van passar-me pel cap les paraules del ministre argelí d’energia Chakib Jelil quan davant dels representants del govern Zapatero va dir: “Tenemos el dinero, la tecnología y el gas. ¿Qué pones tú?”
Recordo també una xerrada amb una persona relacionada amb l’Institut Europeu de la Mediterrània on va comentar-me que Argèlia era sens dubte el gran gegant africà. Tothom parla d’Argèlia com la nova gallina dels ous d’or. Les seves reserves de gas i també petroli són massa llamineres pels governs europeus. Per això m’ha sorprès que tot i tenir una posició privilegiada el govern espanyol del ZP l’hagi cagat d’aquesta manera. Aquell amor fet realitat entre espanya i marroc, no ha fet cap bé a les relacions hispano-argelines. A més diuen que el tracte del govern i també de les empreses Repsol i Gas Natural ha estat de menyspreu absolut cap a les institucions d’Argèlia (típic dels governs espanyols això).
Tot plegat un lamentable joc de despropòsits. Espanya ha perdut de nou l’opotunitat de ser quelcom més que un país de pandereta. Va preferir posicionar-se a favor de Marroc i no donar cap suport al poble sahrauí. Va preferir fer-se el xulo i menysprear Argèlia, futur aliat i font d’energia, a ser intel.ligent i diplomàtic.
Fa temps, massa temps, que predico en una mena de desert dit internet. Tenim uns polítics que foten pena, sense projectes de país, sense humanitat, obsessionats pel dia a dia i sense pensar en el futur. Potser algú s’ha emplenat la butxaca amb la venta d’armament a la dictadura marroquina, però dues gran empreses del país i amb capital català han perdut un contracte de 1.600 milions d’euros. Total el senyor ZP ha perdut una gran oportunitat que segurament aprofitarà el súperman Sarkozy.
