Doncs sí, aquest matí ja podem veure algunes de les muntanyes que ens envolten mig enfarinades. L’hivern ja comença a treure el cap i els pirinencs comencem a preparar-nos. Amb els primers freds arriben també els primers constipats. Tothom comença a mirar-se les calefaccions, els dipòsits de gasoil i s’inicien els primers contactes per comprar alguna tona de llenya. Fins aquí cap problema. A mesura que passen els dies, però, el dia s’escurça, el fred augmenta i la gent poc a poc desapareix dels carrers dels nostres pobles. Bé desapareix fins el divendres. El cap de setmana tot s’emplena de turistes i esquiadors que volen gaudir d’unes infraestructures de qualitat i d’un bon servei. Habitualment a aquests amables ciutadans se’ls en fot com viu la resta de la setmana la gent del pirineu. Venen, fan cua, paguen, menjen, dormen (no tots) i tornen a marxar. El territori pateix cada divendres una invasió consentida que deixa uns quants bitllets a sobre la taula a canvi de deixar-se empastifar.
Aquest és el model actual, segona residència, hotels per tot arreu, inversions milionàries, depredació del territori. Però és el model que volem? un servidor no. Trobo que hi ha poc debat sobre el Pirineu, com el volem, com el gestionem, que hi podem fer, que no. Cal crear llocs de treball, això està clar. Cal invertir en els negocis ja existents, això també ho tinc clar. Però cal fer-ho des del respecte al territori, no tot si val alhora de fer calers. Empresaris, pagesos, polítics i tots els que hi vivim hem de posar-nos d’acord i crear un model sostenible. Un model que garanteixi el futur de tots els que triem quedar-nos en aquest espai i crear-hi les nostres famílies, però també un model que garanteixi a llarg termini la subsistència ecològica i econòmica d’aquest territori.
¡Qué envidia que veas ya la nieve! Yo, desde Burgos, tendré que esperar un poco más. Pero también desde aquí apostamos por ese desarrollo sostenible que propugnas.
Gracias Francisco es todo un honor verte por aquí….