Avui he rebut un comentari de l’amic Francisco O. Campillo. Em comentava que havia utilitzat una foto meva per pejar-la al seu bloc.
No cal que us expliqui que m’ha fet molta il.lusió veure una foto meva en un bloc que no és el meu. Per això volia donar-li les gràcies al Francisco, de fet és un agraïment doble, el primer per visitar-me i llegir-me (tot i no entendre massa el català), el segon evidentment per utilitzar una imatge meva.
Gracias Francisco
Caminando en el desierto
PepSoy yo quien te da las gracias, shukran. Creo que la imagen comlementa muy bien esa poesía. Y hay algo en la foto que me llama poderosamente la atención: es el land rover en segundo término difuminado que se aleja. Bueno, no elucubraré mucho, lo dejo para los navegantes.Desde la Demanda un abrazo a los Pirineos.