21 d’octubre, sentat davant la llar de foc amb el Bard (el nostre golden-retriver al costat) i veient la posta de sol (amb la muntanya del cadí tenyida d’un cert color taronja) faig repàs del cap de setmana.
Un cap de setmana, per cert, força intens. Cap de setmana de fira, la nostra fira mil.lenària. Com cada any Pirineu amb el Sàhara hi ha estat present. El de la foto (en Miquel, president de l’ONG i amic) la Maria (la seva muller) un servidor i la Txell (la meva estimada muller) hem donat vida al nostre petit estanc amb la col.laboració de la Dahba (noia sahrauí) i altres companys i amics que s’han apropat a donar-nos un cop de mà. Les fires són el què són, però si no hi ets et troben a faltar o sigui que tant per tant millor ser-hi. Hem parlat amb força gent, hem venut loteria i hem recordat una mica el desert, els nens i nenes i el cel del sàhara. No puc amagar una certa enyorança, a més aquest any no viatjaré amb el vol de desembre i sincerament em sap greu no poder-ho fer. Alguns amics del poble sahrauí m’han animat a continuar escrivint en aquest bloc, comença a fer-se famosa la frase: tu ets el Pep del Bloc? doncs sí, un servidor de vostès i del poble sahrauí. Em fa gràcia la frase i m’anima a continuar aquesta tasca que un dia sense pensar-ho massa vaig iniciar.
Doncs mira ja en som dues les ONGs que hem estat de fira, nosaltres al solidàrium a Lleida. Fotia un fred que pelava. Ara estem força cansats i sense veu però és una fira molt bonica. Demà ja posaré alguna foto al blog. Hem conegut un noi madrileny que parla un català excel·lent ( em va dir: què menys amb cinc anys que visc aquí,) i que, a casa seva acullen nens sahrauís, ens va estar buscant. I un xicot de Monçó que col·labora amb Umdraiga. Hem venut collarets, polseres elzams i fins i tot una derrah. Molts diners no hem fet perquè jo tinc el mal costum de regalar collarets als petits que s’atansen i no tenen diners.Una abraçada. Si no fos que estic tan cansada també l’encendria el foc. Seure i mirar el foc m’encanta malgrat que a Torregrossa no tenim el Cadí.