Dimarts 13, tot fent zapping em trobo a mig començar la pel.lícula “Copying Beethoven“. Més o menys cap a la meitat hi ha diferents fragments de la novena simfonia del compositor. Feia força temps que no l’escoltava. Escoltar-ne aquests fragments m’ha mig emocionat. És tant potent la novena, no he tardat massa en agafar l’ipod i carregar-hi la simfonia complerta. De fet l’estic escoltant mentre escric aquestes quatre paraules. No us passa això de tant en tant?. Escoltar un fragment, sentir una olor, veure una imatge, ens desperta ràpidament la curiositat de nou per aquella antiga sensació ja viscuda. La novena va ser un dels primers cd’s de música clàssica que vaig tenir, si no recordo malament tenia uns 18 anys. En aquella època, bé encara avui em sento així, em sentia un romàntic de cap a peus. Però romàntic amb el bon sentit de la paraula.
El romanticisme anteposava, abans de tot:
La major importància del sentiment enfront la raó. La forta tendència nacionalista de cada país. La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. La de l’originalitat en contra la tradició grecollatina. La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
Doncs així em sentia jo amb 18 anyets, ja hem direu. De fet avui encara m’en queda una mica d’aquell sentiment rebel, trencador i somia truites.
Avui mentre m’emociono de nou escoltant la música del gran mestre Beethoven aprofito per fer volar de nou la imaginació, per somiar de nou una mica i també per recordar vells temps.
Si teniu cinc minuts perduts, abans de sopar, d’anar a dormir o a qualsevol hora busqueu un cd de la novena, escolliu-ne un moviment i aprofiteu per llegir la Carta a l’Estimada Immortal que Beethoven va escriure per no sabem qui… segur que tot plegat us farà despertar algun vell record.
Visca el Romanticisme!!!!
