Avui he decidit fer-vos un regal. Un regal per a totes i tots els que de tant en tant feu un vol per aquest bloc. Un regal dedicat, això sí, als que per primera vegada viatjareu als campaments de refugiats sahrauís. Un regal per a totes les ànimes solidàries siguin o no solitàries. A canvi només us demano que em feu d’ambaixadors, que viatgeu sense prejudicis, que gaudiu de cada minut sense pensar en el cansament i la higiene que us envolti. Simplement deixeu-vos portar pel desert. Que tingueu un bon viatge companys!!
El regal el teniu aquí, és una gran cançó de l’Ismael Serrano,
Un hombre espera en el desierto.
La arena de los relojes
hizo crecer el desierto.
No digas que aquí hay silencio,
podrás decir que no oyes.
A los campos de Tinduf
no llega ese rumor de espuma
que el viento mecía en la duna
en que te amé una noche azul.
La piel de tu dromedario
me abriga como tus besos
y arropa el llanto del preso
aquel que te recuerda a diario.
Un hombre espera en el desierto
a que se tiña de gris el cielo,
a que me ames en hasanía,
a que devuelvan la melodía
que le robaron al viento.
La arena de los relojes hizo crecer el desierto.
Si nos asalta la noche fria
déjame pasarla en tu haima.
Si la arena se levanta,
mejor, así pasaré a tu lado más días.
Desde los acantilados
de Bojador cantan las olas:
“basta ya de derrotas”.
El hombre del desierto esperó demasiado.
Un hombre espera en el desierto
a que se tiña de gris el cielo,
a que me ames en hasanía
a que devuelvan la melodía
que le robaron al viento.
La arena de los relojes hizo crecer el desierto.
La arena de los relojes hizo crecer el desierto.
Gran cantautor!! grans cançons!!. Quina casualitat!!! una de les cançons que tinc preparades aquest any per l’audiovisual de la xerrada és també de l’Ismael Serrano. És una cançó del nou disc que parla de sud-amèrica, però que em va molt bé per parlar dels nens del camp de refugiats. Ja la sentireu i l’escoltareu.
Gran cantautor!! i grans cançons!! és el cantant de les causes socials. Recordo ara mateix algun tall de cançó que parla de Bòsnia i del Vietnam. Quina casualitat!! Una de les cançons que tinc preparades per l’audiovisual d’aquest any és també de l’Ismael Serrano. parla de nens de sud-amèrica, però em va molt bé per parlar dels nens del camp de refugiats. Fins aviat.
Gràcies Miquel, ens veurem a la xerrada.