La comunicació, paraula clau en l’evolució de l’ésser humà. En tenim una necessitat superior a qualsevol altra. El nostre cervell hi està programat i especialitzat en fer-ho. És més si no podem comunicar-nos i ens aïllem de la resta del món segurament acabarem patín algun tipus de malaltia mental. Des dels inicis de la civilització la comunicació ha estat un element clau. De fet forma part de la pròpia evolució humana.
Entres en un bar i t’acostes a la barra. Demanes un cafè, sol i curtet siusplau. De sobte gires el cap i per educació saludes a la persona que tens a la vora amb un somriure seguit d’un bon dia. Ja l’has cagat!! La persona en qüestió et mira i pensa “ja tinc interlocutor” i comença a explicar-te coses, a parlar del temps, del fred, dels seus fills i del mal de cap que té. Mal de cap?? el que tinc jo, perdoni. Et consideres una persona educada i per tant li segueixes la corrent. Arriba el teu cafè, fas un glop, li dius bon dia i marxes corrents del bar. Bé, alguns aprofiten la situació per lligar, però normalment el teu interlocutor no satisfà els teus cànons de bellesa.
A quants de nosaltres no ens ha passat un fet semblant? amb quanta gent hem parlat sense tenir-ne ganes? bé ells si que en tenen de ganes, de fet en tenen una necessitat que va més enllà de la seva voluntat. És un comportament inconscient que ens obliga a parlar i parlar sense parar. De fet jo mateix en aquest moment estic comunicant-me amb vosaltres.
Bé us deixo, algú amb necessitats comunicatives em truca pel mòbil…..
